Teatre
Seccions
EL TEATRE
La representació d'obres teatrals forma part d'una de les activitats més practicades o promogudes per entitats lúdiques i culturals. Tot sembla indicar que, des de l'etapa inicial del Casino, ja existia una secció dedicada a la promoció d'obres de teatre entre els seus socis, tot i que disposem de molt poca informació quant a aquests primers anys. Ara bé, sembla ser que la secció comptava amb un fort recolzament per part dels socis de l'entitat que la promovien i l'acceptació de públic que assistia a les funcíons teatrals.
Quan el 1893 els membres de l'Ateneu van arrendar tot l'edifici de la plaça Santes Creus, número 6, es van ocupar de gestionar les obres d'adequació del patí de l'immoble amb el propòsit de convertir-lo en una sala de teatre. Igualment, anys després, quan el 1926 van adquirir la propietat de l'immoble del carrer Pere Pau de Sant Joan d'Horta van procurar que també comptés amb una àmplia sala de teatre.
Tanmateix, encara que la secció de l'entitat dedicada a les arts escèniques sempre comptés amb una presència activa de socis que s'ocupaven del seu manteniment, no sempre es van donar tots els factors idonis per portar a terme les representacions. No va ser fins als anys cinquanta, o seixanta, del segle XX quan l'Ateneu d'Horta va poder començar a contractar companyies d'espectacles externes, sobretot de Barcelona, com el «Sello», «Espectáculos Ros» o «Compañía de comedias Pítarra». Entre les diferents companyies que actuarien en el teatre de l'Ateneu, n'hi havia que comptaven amb algunes estrelles del moment com Joan Capri, Paquita Ferrandíz o Pere Gil. Val a dir, però, que diverses composicions teatrals representades a l'Ateneu, en el decurs de la seva existència, es van veure afectades per la censura, tenint en compte que els dirigents de l'entitat estaven obligats per llei a sol•lícita permís al governador civil de la província, abans que es portés a terme la funció teatral.
Des dels darrers anys de la dictadura de Franco la pressió moral de la censura es va anar relaxant permeten un major nombre d'espectacles de varietats. Va ser al començament de la dècada dels vuitanta quan un bon nombre de socis de l'Ateneu va tornar a fomentar la secció de teatre í a promoure, novament, espectacles teatrals propis. En els darrers vint anys, la programació d'obres dins el teatre d'aficionats ha perviscut. A l'escenari del teatre de l'Ateneu s'han vist obres clàssiques de la literatura contemporània com «Arsènic i puntes de coixí» de Joseph Kesserling, «La importància d'anomenar-se Ernest» d'Oscar Wilde, entre d'altres. L'èxit aconseguit en aquestes representacions va animar als actors a formar una companyia de teatre amb la qual porten a terme algunes funcions en teatres d'altres localitats catalanes.
