Junta - Ateneuhortenc.cat

Ateneu Hortenc
Vaya al Contenido

Junta

Junta
Els ESTATUTS DE L'ATENEU amb les seves COMISSIONS
pdf
Qualsevol entitat o col•lectiu de persones s'ha rega o moment per uns estatuts o normes de convivència o organització. No importa que siguin agrupacions constituïdes per motius de creença, amb finalitats lúdiques, esportives o laborals, atès que qualsevol entitat requereix la delimitació d'uns paràmetres bàsics que defineixin l'objecte de l'associació, que regulin el control o direcció de la comunitat, els drets i els deures dels membres, els organismes de gestió, etc.
Aquests paràmetres queden recollits o concretats en els estatuts de l'entitat en qüestió, els quals estableixen de manera precisa les atribucions de la direcció i, sobretot, les funcions específiques de cada un dels membres de la junta directiva. Malgrat algunes excepcions, era habitual que el contingut d'aquests estatuts es deixés per escrit en documents validats legalment a fi que no poguessin ser manipulats per ningú que tingués interessos partidistes.
Tot indica que, des dels inicis de l'Ateneu Hortenc -que hem de situar cap el 1860- havien d'existir uns estatuts que marquessin la convivència entre els seus membres, emperò no se'n va deixar cap testimoni escrit. No va ser fins que l'entitat es va regularitzar legalment el 1864 que es van redactar els primers estatuts. Malauradament, no s'ha conservat cap document concernent a aquesta primer normativa si bé, considerant la legislació de l'època, t'Ateneu no es podia constituir com a entitat legal sense una norma interna de funcionament, és a dir, sense uns estatuts propis. Val a dir que una comparativa transversal de cada un dels estatuts de l'Ateneu Hortenc ens revelaria les necessitats que van sorgir amb els nous temps o les pràctiques socials que es van deixar endarrere.
L'Ateneu Hortenc ha tingut nombrosos estatuts al llarg dels seus cent-cinquanta anys d'història. Molts d'aquests canvis estaven relacionats amb qüestions legislatives o polítiques del moment. Amb tot, cal no confondre aquestes renovacions estatutàries amb les modificacions puntuals d'articles vist que no tenien la mateixa significació. Generalment, una vegada els estatuts rebien l'aprovació del governador civil de la província, es procedia a la publicació dels mateixos. Tanmateix, podia sorgir la necessitat de modificar o alterar algun article per diferents qüestions socials, culturals o polítiques. El procediment de tramitació per aprovar ta modificació era el mateix que se seguia per a la renovació completa de l'articulat.
Tant en la renovació dels estatuts com en la modificació puntual d'articles, era costum que el Govern Civil complís uns terminis de comunicació, d'aprovació o revocació de les propostes. Aquest període de resposta se solia estipular per llei i, gairebé mai, superava els dos o tres mesos naturals, podent d'entitat fer ús, en general, del silenci administratiu positiu en absència de carta de resolució.
Els primers estatuts de l'Ateneu, dels quals tenim notícia documentada, daten de maig-Juny de 1872. Apareixen citats la carta de 14 de juny del mateix any que el Casino Hortense va enviar a l'Ajuntament de Sant Joan d'Horta per convidar les autoritats ai ball que volien celebrar en la vigília de la festa de Sant Joan el Baptista 23 de Només un any després, l`octubre de 1873 es va reunir la junta general per elaborar un nou reglament aprovat pel Govern Civil el desembre d'aquell mateix any. Aquests estatuts van estar vigents fins a !a publicació de !a llei d'associacions de 30 de juny de 1887 amb què es va instar a que s’elaboressin uns nous estatuts i se'ls hi atorgués la nova llicència el desembre de 1889. Aquests estatuts van restar en vigor fins al maig de 1921, any en què van ser reformats i aprovats pel Govern Civil. Temps després de la proclamació de la Segona República Espanyola, la junta directiva de l'Ateneu va tramitar un nou articulat dels estatuts aprovats per la junta general el 22 de desembre de 1935 mentre que, el febrer de 1936, el Govern Civil els hi va donar el seu vist-i-plau.
Després de la Guerra Civil (1936 - 1939), l'Ateneu va intentar sobreviure en els primers anys del nou règim polític. Després d'una suspensió governamental, l'1 de juny de 1943, el Govern Civil va ratificar els nous estatuts. Amb la llei d'associacions de 24 de desembre de 1964, l'Ateneu Cultural Hortense es va reunir en junta general el 3 de juliol de 1965 i va redactar uns nous estatuts. Fins el 31 de març de 1967, el ministeri de governació no va visar el nou articulat. El 21 de novembre de 1975 va morir el cap d'Estat, Francisco Franco, i amb ell s'acabava un període de la història contemporània. Temps després, l'1 de març de 1980, l'entitat va aprovar uns nous articles que van rebre el visat oficial el 22 d'octubre del mateix any. Les darrera renovació dels estatuts va ser el 2013 com a resultat de les últimes prescripcions legals.
Com a norma general, diferents estatuts de l'Ateneu Hortenc recullen alguns articles dedicats a l'administració i règim intern de l'entitat. Des del mateix moment de la creació de l'entitat, ja es va establir un directiva composta per diferents socis elegits en l'assemblea general prèvia.
Tots els càrrecs acostumaven a ser anuals. Quant a les atribucions de la junta directiva, aquestes es trobaven delimitades en diferents articles dels estatuts. Si més no, des de 1873 -data dels primers estatuts documentats- la junta directiva tenia una mínima potestat resolutiva tot i que sempre estava subjecte a les decisions de la junta general de tots els socis. En els articles dels estatuts, també s'estipulava un mecanisme de control financer pel qual no es deixava una clara llibertat a cap dels membres de la direcció, fet que s'explica si tenim en compte que el tresorer requeria en tot moment que la despesa hagués estat aprovada per una resolució de qualsevol de les dues juntes í, en darrera instància Perquè necessitava l'autorització firmada pel president.
Els membres sortints no poden repetir càrrec en un termini convingut de temps. À excepció dels estatuts de 35, la resta sempre van seguir un model presidencialista centrat en la concessió duna àmplia potestat governativa al president però, això sí, sempre amb el consens de la junta directiva o per decisió de la junta general. Pel contrari, amb els estatuts de 193, per influència del context històric es va dotar de més poder l'autonomia ales diferents seccions, les quals van restar pràcticament en igualtat de condició respecte a la junta directiva.
El repartiment de les atribucions de la junta directiva de l'Ateneu estat molt similar al de qualsevol òrgan de govern. En un primer moment, la junta directiva es componia d'un president, un tresorer, un o dos secretaris i uns vocals i, a partir dels estatuts de 1889, també comptar amb un vicepresident i un comptador, tot i que aquest darrer càrrec ha desaparegut en la última renovació dels estatuts, Ja qual va tenir lloc el 2013.
Per una banda, el president ha mantingut el paper d'àrbitre en Ja junta directiva, la general i l'extraordinària. La firma del president era imprescindible els documents de l'Ateneu, ja fossin cartes, circulars documents comptables. D'altra banda, vicepresident havia d'exercir les funcions de president en absència d'aquest.
EI secretari era l'encarregat de portar al dia tots els llibres d'actes del Ateneu, de fer complir les resolucions, donar compte de l'ordre del dia en les reunions de les juntes i, ben important, custodiar tots els documents de l'entitat guardar-los sot el seu control. Donat que les seves funcions requerien molt temps i dedicació, en algunes èpoques es opta per nomenar dues persones per ocupar aquest càrrec durant un període de sis mesos cadascuna.
El tresorer va néixer essent una figura única en el control dels diners. Era el responsable de l'economia de l'entitat i no poda realitzar cap lliurament pecuniari sense la firma del president. També era la seva obligació portar al dia el llibres d'entrades i sortides de cabals. Dissortadament, algun titular de la tresoreria no deuria complir correctament les seves atribucions i, davant els problemes en Ja renovació dels estatuts de 1889, es va optar per la creació del comptador. aquest darrer càrrec servia per controlar w tresorer vist que anotava, igualment, tot els moviments de diners que s'efectuaven. Així doncs, mentre el tresorer exercia d'interventor, el comptador passava a ser, a efectes pràctics, el caixer de l'entitat Per tant, quan des de l'entitat es volia emetre algun manament de pagament era necessària la firma del president i la del tresorer mentre que e moviment econòmic també acabava consignat en els llibres del comptador.
Ets vocals han complet una doble funció al llarg de tots els anys d'activitat de l'Ateneu. En primer lloc han actuat com a consell assessor del president tot formant part de la junta directiva i, segonament, han fet de suplents d'aquells membres, que conformen {a junta directiva, que han estat absents per malaltia o per altres motius.
Les seccions, o comissions, han estat ets grups de socis que s'han dedicat a una activitat concreta de l'Ateneu. Si algun soci volia proposar una nova àrea d'activitat instructiva o esportiva podia organitzar-se com a secció sota l'aixopluc de l'entitat. Hi ha hagut seccions de teatre, de futbol, d'escacs, etc. A pesar de Ja rellevància que, per alguns anys, va adquirir alguna d'aquestes seccions, avui dia no totes es mantenen en actiu.
Les juntes generals o les juntes extraordinàries són les reunions de caràcter ordinari convocades per 1a junta directiva o, en determinats casos pels socis. Han servit com a òrgan de comunicació interna per transmetre propostes d'activitats, ets permisos de creació de les seccions, passar els comptes de l'Ateneu i per celebrar les eleccions de la junta directiva.


93 357 30 40


Regreso al contenido