Billar
Serveis
El Billar
El billar va néixer en els ambients aristocràtics i burgesos des segles XVII XVIII. Va ser en el decurs del Vuit-cents, quan la seva pràctica es va popularitzar definitivament entre totes les classes socials. Per tant, a la segona meitat de la dinovena centúria ja no hi havia establiment de cafè, taverna o fonda que no tingués almenys una-taula de biliar. La demanda d'aquesta pràctica fou tan important que l'Estat va veure l'ocasió oportuna per reclamar taxes fiscals als propietaris que volguessin fer ús de taules de billar en Els seus establiments.
Així que, quan els cafès d'Horta van obrir les seves portes el juliol de 1856, també van incorporar sengles billars. Aquest és el cas del Cafè d'en Torner, després anomenat Cafè d'en Balada, on l'Ateneu d'Horta s'hi establiria en les seves primeres etapes.
Alguns socis de l'Ateneu es van prendre molt seriosament el joc del billar. Val a dir, però, que aquesta pràctica requeria molta precisió i habilitat. Els documents que avui conservem de l'entitat són testimoni d'un ús excessiu de la taula de biliar per part dels socis, ús repetit que comportava el desgast prematur d'aquesta i la compra freqüent de noves taules.
Per altra banda, el joc del billar suscitava disputes importants entre els socis, com la que els portà, en alguna ocasió, a preferir vendre el piano de l'entitat per tal de poder adquirir, amb els diners obtinguts, una nova taula de billar. Un altre conflicte, relacionat amb el joc del billar, es va originar dia 4 de setembre de 1910, quan la junta directiva es va reunir per comissionar els socis Tomàs Crusat, Joan Brunat i Francesc Duran per a la compra duna nova taula de biliar, tenint en compte el mal estat de la taula que posseïen en aquells moments.
Però, primerament, els socis comissionats s'havien d'informar de les diferents ofertes de taules de billar que hi havia en el mercat. Per aquelles dates, el soci Pere Miralles es mostrà indignat per la lentitud dels tràmits en la substitució de la vella taula. Trobant-se dins les instal•lacions de l'Ateneu, començà exclamar públicament que es llencés a les deixalles la taula en mal estat; també, afegí que era una llàstima que ningú provoqués desordres per tal d'accelerar el procés de compra duna taula nova. No content, Miralles va continuar vociferant que la junta directiva tenia als socis agafats pel coll.
El president de l'Ateneu d'aleshores, Tomàs Crusat, va replicar a Miralles tot demanant-li que tingués paciència i, a !a vegada, que considerés el bé comú de tots els socis de l'Ateneu. Malgrat això, Miralles continuava exaltat «maltratando de palabra» al president i sense obeir a seva autoritat. Finalment, la junta directiva va convidar al soci Miralles a retractar-se de les seves exclamacions í males paraules, cosa a la qual es va negar obstinadament. Aplicant l'article 36 del reglament vigent, la junta directiva va resoldre excloure Pere Miralles de l'entitat.
Amb el transcurs no es van produir masses canvis respecte a la pràctica del billar. La seva popularitat no havia decaigut i, es continuava practicant amb assiduïtat en el Cafè de l'Ateneu. En els anys trenta del segle XX, el billar seguia ocupant un espai destacat en les activitats esportives o de lleure de l'Ateneu, hàbit que no es va veure interromput per la Guerra Civil ni pels primers anys del franquisme. La recuperació econòmica, produïda en els anys cinquanta, va possibilitar que progressivament s'anessin incorporant determinats canvis en l'entitat, 1a qual va fer algunes inversions econòmiques per a la millora de l'espai social.
El 10 de gener de 1961, el senyor Mini, soci de l'Ateneu, proposava a la junta directiva l'adquisició a compte propi d'una taula de billar, a canvi de recaptar íntegrament el benefici que se'n pogués derivar de les quotes dels socis que hi volguessin jugar. La taula de billar es va renovar pera na es va fer a compte del senyor Miró, sinó de la secció de billar de l'Ateneu que, per aquelles dates, tenia el propòsit 'organitzar un campionat social de carambola lliure. En els darrers anys, la practica del billar a l'Ateneu va decaure considerablement, circumstància que va motivar la retirada e la taula. L'espaí que ocupava es destinà a altres activitats.