Ball I Concerts
Salas
ELS CONCERTS I ELS BALL
Una de les activitats que ha persistit des dels primers temps del Casino Hortense ha estat la celebració de balls í concerts. Generalment, les principals festes civils i religioses de l'any han servit de pretext als membres de l'Ateneu per celebrar diverses trobades. Els balls organitzats per aquesta entitat eren autèntics esdeveniments socials a Sant Joan d'Horta. Setmanes abans del dia de la trobada, la junta directiva designava comissionats per a la contractació de les orquestres. Es tractava d’una qüestió de prestigi social i, si calia, els comissionats traspassaven les fronteres més locals. Donat l'alt nombre de balls que es portaven a terme al llarg de l'any, l'Ateneu d'Horta contractava orquestres de la ciutat de Barcelona i dels entorns més pròxims però, també, de poblacions més apartades com Mataró, Granollers, Olesa de Montserrat, etc. En ocasions, l'organització d`aquests balls no resultava ser una gestió fàcil ja que prèviament s'havia de sol•licitar permís al Govern Civil per poder realitzar-los. En alguns períodes, la legislació era complicada i el context històric difícil. A tall d’exemple, en els primers anys del franquisme van haver alguns contratemps produïts perquè els directius de l'Ateneu encara no s'havien familiaritzat amb la nova normativa, preceptes amb els quals les autoritats del règim es valien per regular tots els aspectes de la celebració del ball ja fos des de les hores de convocatòria fins al mode de cobrar l’entrada.
A la primeria de l’Ateneu, la coral participava en els balls com a orquestra coral. A partir del 1870, es van començar a popularitzar les primeres orquestres modernes. Tocaven peces soltes de diferents estils tal com es fa palès en el programa de 1885.
No va ser fins a les acaballes dels anys deu del segle XX que el jazz va començar a irrompre a la ciutat comtal. Després de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) el jazz va ser cada vegada més popular i moltes orquestres de l'època van incorporar composicions d'aquest nou estil musical que arribava de lluny. Igualment, les orquestres mantenien uns programes força heterogenis perquè es continuaven tocant cançons populars, boleros, contrapassos, etc. Als anys cinquanta del proppassat segle, les contractacions de les orquestres van ser alternades amb grups de nou cuny d'acord amb les darreres tendències musicals. Entre les orquestres que han participat en els balls de l’Ateneu cal destacar l’Orquestra Internacional Maravella, que en algunes ocasions va comptar amb l'actuació de Lluís Heras com a cantant solista; L'Orquestra Costa Brava; l'Orquestra Centauros; L'Orquestra Saturn, o l'Orquestra Singapur, que comptava coma cantor amb Giralt. D'altra banda, és precís mencionar les actuacions de grups com Los Mister Jupiter, Los Halcones, Los Wander's entre d'altres.
L'objectiu d'aquests balls era facilitar llocs de relació social dels membres de l'Ateneu i de forans que hi participessin. També, es pretenia que fos un mitjà de recaptació de fons per a l'entitat; baldament, no sempre es complien les previsions i, en ocasions, els balls resultaven ser una font de problemes econòmics. Conforme a la voluntat de potenciar la relació social deis socis, s'organitzaven altres balls com el «Maig Florit». L'objectiu principal d'aquesta festa era la presentació en societat de les noies que assolien l'edat adulta. Donada la rellevància que, en determinades èpoques, es conferia a les festivitat del Maig Florit, s'engalanava tot l'espaï de l'Ateneu -la sala de ball o de teatre- per celebrar en comunitat el reconeixement d'aquelles noies que passaven a l'edat adulta. Salvant distancies, podem establir certs paral•lelismes entre la festa del Maig Florit i l'etapa en què, antigament, els nois deixaven de portar pantalons curts per portar-ne de llargs en senyal d'haver passat a l'edat adulta, moment en què ja podien ocupar-se de determinades responsabilitats